Què són els chengyu?

L’idioma xinès té una llarga història, per això és un dels idiomes més rics i variats. Un dels seus elements més característics són les frases fetes, chengyu (成语), que podrien comparar-se amb els refranys espanyols, encara que existeixen unes importants diferències que anem a exposar a continuació:

– generalment es componen de quatre caràcters xinesos
– contenen un significat molt concret
– eleven el nivell de l’idioma de la persona que els utilitza
– cadascun d’ells oculta un conte o història
En aquest post us anem a ensenyar un parell d’ells perquè pugueu començar a utilitzar-los:

盲人摸象 (máng rén mō xiàng)

Significat literal: cecs tocant un elefant

Ús: aquest chengyu s’utilitza per criticar a aquelles persones que fan conclusions a partir de dades incompletes.

Conte: Un grup de cecs estaven reunits al voltant d’un elefant intentant trobar a què s’assemblava. Un d’ells va tocar un dels seus ullals i va exclamar: – Un elefant és com un nap!. Un altre dels cecs va tocar una de les seves orelles i va dir: – És com un gran ventall!. Un altre d’ells va passar els seus braços al voltant de les potes de la bèstia i va dir: – És com una columna!. Un altre del cecs va posar les seves mans sobre el llom de l’elefant i va dir: – És com una muralla!. Finalment, un d’ells que tenia la cua de l’elefant va dir als altres: -Un elefant és com una corda!. Després tots ells van començar a discutir sobre els seus esbrinaments sobre els elefants.

塞翁失马 (saī wēng shī mǎ)

Significat literal: l’ancià de la frontera va perdre un cavall

Ús: no hi ha malament que per bé no vingui.

Conte: En una regió fronterera hi havia un ancià que posseïa un cavall i un dia el cavall es va escapar pel que l’ancià va perdre el cavall i algun dels seus veïns en conèixer la notícia van anar a consolar-ho. L’ancià, lluny d’estar enfadat, va reflexionar que potser perdre el cavall no fos una cosa dolenta. Així va ser, doncs al cap d’uns dies el cavall va aparèixer amb una bella egua. De nou els seus veïns van ser a visitar-ho, però aquesta vegada per felicitar-ho. En aquest cas, l’ancià no es va mostrar tampoc feliç doncs va pensar que aquesta sort tan sobtada podria comportar alguna desgràcia. De nou l’ancià va encertar en la seva saviesa doncs un dels seus fills muntant a l’egua, va caure al sòl i es va trencar una cama. Quan els veïns van aparèixer de nou, l’ancià amb un somriure els va dir que potser tampoc sigui mala notícia que el seu fill es trenqui una cama. Incrédulos els veïns van pensar que l’ancià estava equivocat però al cap del temps quan el seu fill es va lliurar de ser reclutat per a la guerra van comprendre que l’ancià tenia raó.