L’origen de l’expressió: “Empassar-se un dátil sencer”

Expressió: 囫囵吞枣

Pinyin: húlúntūnzǎo

Segons explica la llegenda, hi havia una vegada un jove que feia tot el que estava a les seves mans per mantenir una vida sana i equilibrada. Un dia, mentre es menjava una pera, se li va acostar un savi ancià i li va dir: “Per molt saboroses que siguin, no hauries de menjar moltes peres. Encara que són bones per a les dents poden danyar el teu estómac”. En escoltar les paraules del savi, el jove va rebutjar immediatament les peres i, mentre treia un grapat de dátiles de la butxaca, li va preguntar amb curiositat: “I quin tal si com dátiles?”. Al que l’ancià va respondre: “Els dátiles són molt convenients per a l’estómac, no obstant això, menjar a l’excés pot ser perjudicial per a les dents”.

Tragarse_un_datil_entero

El jove, confós després d’escoltar els consells del savi, va reflexionar: “Ja ho entenc. Quan mengi peres les mastegaré, però no les empassaré, així no danyaré el meu estómac. I, quan mengi dátiles, els empassaré sense mastegar-los. Així aconseguiré tenir un estómac i unes dents sanes”. L’ancià es va quedar sense paraules.

Des de llavors, la gent utilitza l’expressió “empassar-se un dátil sencer” per descriure a aquells que prenen tot al peu de la lletra sense analitzar el seu contingut.